Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París.. Picasso va realitzar un quadrecubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.
El Guernica és un quadre en blanc i negre
immens, un mural de 3,5 metres d'alt i 7,8 d'ample pintat amb oli sobre una
tela de fibra de lli i jute imprimada i preparada amb cola. Les primeres línies
introductòries es van fer amb un llapis de carbó.
La pintura està realitzada dintre d'una
composició horitzontal, estructurada amb uns grups de figures semblants a la
d'un tríptic, el panel central del qual està ocupat pel cavall agonitzant i la
dona portadora de la làmpada. Els laterals serien, a la dreta, la casa en
flames amb la dona cridant, i, a l'esquerra, el toro i la dona amb el seu fill
mort. El del tríptic no és, tanmateix, l'únic principi d'ordenació espacial
present al Guernica. Les figures estan organitzades en triangles, dels quals el
més important és el central, que té com a base el cos del guerrer mort, i com
vèrtex la làmpada. Picasso tenia gran admiració pels tríptics dels pintors
alemanys Max Beckmann i Otto Dix, els quals ja haien reflectit els horrors de
la guerra a les seves composicions tríptiques. El mural presenta una escena de
mort, violència, brutalitat, sofriment i desemparament sense retratar les seves
causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l'escena
invoquen la immediatesa de les fotografies dels diaris.
2. Respon.
- Quins colors utilitza el pintor? Foscos
- Com són les figures? Poc reals
- Com són les línies? Corbes i negres
- Quines llums i ombres té el quadre? Intensa en alguns punts i fosca en altres
- On se situa l'escena? A un interior, tancat i angoixant
- Els personatges i el seu significat. Estan agobiats, asustats i dolorits.
3. Busca informació sobre les qüestions següents:
- Vida i obra del pintor.
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25
d'octubre de 1881 - Mogins, 8 d'abril de 1973), més conegut pel nom artístic de
Pablo Picasso, ja que signava amb el segon cognom, és un pintor andalús, sent
un dels més reconeguts del segle XX, conegut sobretot perquè va fundar el
cubisme juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera va
evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la
ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va
crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.
Picasso va començar el seu recorregut
estilístic amb una fugaç experiència amb el modernisme després del contacte amb
la natura que li va suposar l'estada a Horta de Sant Joan i l'amistat amb els
artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats. Amb les seves primeres
estades a París, a partir de 1900, començà a desenvolupar un estil propi,
primer en el Període Blau, que es caracteritza per obres fetes en tonalitats
blavoses, fredes i personatges allargassats amb expressions tràgiques, influït
per Van Gogh i Gauguin, que reflecteixen una tendència nihilista; va seguir amb
un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi cap a colors càlids i
conegut com el Període Rosa, un moment en el qual Picasso estava permanentment
instal·lat a París i on va entrar en contacte amb escriptors propers al
surrealisme. D'aquest període són les obres de saltimbanquis pallassos o
acròbates de contingut més lleuger i alegre.
A partir de 1908, influenciat pel
treball de Cezanne i per la imatge en moviment de les primeres filmografies, va
desenvolupar obres que aconseguien trencar amb el cànon de representació
definit en el Renaixement. Apollinaire va ser qui va anomenar cubisme al
treball que conjuntament investigaven Picasso i Georges Braque. Amb obres tan
destacades com Les senyoretes del carrer d'Avinyó, Picasso va aportar una nova
interpretació de la realitat a partir d'una fragmentació de l'estructura de
l'objecte que el va duu a experimentar amb el collage. Després d'una incursió
pel surrealisme amb escultures de fils i làmines de metall i pintures de formes
distorsionades i evocacions mitològiques, va iniciar l'època expressionista
clarament influït per la guerra civil espanyola primer i per la II Guerra
Mundial més tard. Obres com el Guernica o Dones plorant reflecteixen el seu
sentiment d'angoixa davant la tragèdia de la guerra. Les seves escultures són,
en aquest període, clarament abstractes.
En la dècada del 1950 es va
centrar en la ceràmica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus
darrers anys els dedicà a pintar variacions d'obres del grans mestres com
Velàzquez o Degas a qui havia conegut personalment i de qui havia adquirit una
sèrie d'obres; és una etapa de maduresa que dedicarà a treballar en la
producció de litografies.
- Significat de les figures:
- Bou.
- El sol i la bombeta.
- La dona amb l'infant mort.
- El cavall.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
